ENCANTERI

 

Va dir-me que era una bruixa i no vaig fer-li gaire cas. Ni tan sols m’ho vaig prendre seriosament, es va sentir en la conversa com si no fos res significatiu. Jo m’estava enamorant tant que no m’adonava dels detalls que no em semblaven importants. El to de la seva veu m’importava. L’entusiasme en olorar la gespa. Les ganes de riure al vespre després de tot un dia treballant.

Vam estar plegades tot l’estiu i hauria allargat les estacions si hagués tingut la seva màgia, només perquè no se’ns acabés el temps de l’encanteri.

Cada matí esmorzàvem plegades un suc taronja que els seus ulls marrons em feien acabar fins al final vigilant els meus llavis, mirant com m’empassava tot el líquid que havia preparat especialment per mi mentre jo somiava amb unicorns i onades de color maragda.

Als vespres sortíem a flotar en les aigües quan la marea alta feia arribar la mar fins al final de la platja. I quan les mirades dels curiosos ens deixaven soles ens agafàvem les mans i m’enlairava amb un vent salat, fins que viatjant dins d’un remolí apareixíem amb els llavis enganxats al sofà del nostre apartament. 

Quan els dies s’escurçaven i la foscor apareixia a les sis de la tarda vam deixar la costa per tornar a la ciutat. El meu curs a la facultat ja havia començat i ella va insistir perquè  no deixés els meus projectes. Ja feia un parell de setmanes que havia substituït el suc taronja del matí per un altre de color llimona i havíem deixat d’enlairar-nos amb el remolí salat, però jo ho vaig atribuir al fet  que l’aigua començava a refredar-se. Potser era jo que havia començat a notar-ho. 

Els meus somnis havien desaparegut i de matinada la sentia remenar les seves pocions, distreta amb  les estrelles, amb la mirada perduda lluny de la nostra finestra. I va arribar un matí en el qual ja no va mirar-me els llavis mentre bevia, només va fixar-se en el got, per quedar-se convençuda que jo l’havia buidat. 

Després d’unes quantes setmanes em vaig acostumar a agafar altre cop el metro tota sola, i a comprar el sopar tot i que sabia que possiblement el seu es quedaria intacte al plat, o que s’ho menjaria entrada la nit, quan sigil·losa arribava a casa després de les seves voltes solitàries enlairada dins dels remolins.  

Un dissabte no vaig trobar el suc sobre la taula. Ella dormia després d’una nit fora de casa, i la seva jaqueta, tacada amb gotetes taronja, feia olor de mar. I vaig llepar-me els llavis mullats de llàgrimes salades que van rajar tot el matí, recordant aquell temps d’encanteri.