Puzle

 

 

Equivocar-te de peça, i posar-la al lloc que no és, pot esdevenir un acte terrible que et portarà a una inquietud i a un pesar que pot estirar-se dies, setmanes, anys, i, ves a saber, la vida sencera.

El petit trosset, aquell que agafes plena d'il·lusió, encantada per la trobada, i el fas encaixar amb una suavitat extrema al foradet, pot ficar-te de quatre grapes en un futur complicat.

Després de nits anant a dormir tard, donant-li voltes i voltes, arriba un instant, perquè sempre arriba, en què t'adones que potser t'has equivocat. Veus com els colors no són exactament els mateixos. La tonalitat, que et semblava de principi igual, és més clara, o més obscura, o, sigui com sigui, diferent. De vegades passa que ja ho sabies, però quedava tan perfecte a l'espai lliure que no volies ni pensar-ne en l'errada. D'altres és impossible de veure. Només quan la resta de peces no encaixa comences a sospitar que potser no era la bona.

Tossuda i obstinada, encara deixes que passin minuts, o dies, o setmanes, o fins i tot la vida sencera, abans no arriba el moment en el qual et decideixes a treure-la.

Però quan arriba el dia en què l'agafes amb determinació i la treus del lloc, ja no et sap greu haver de desfer una part del puzle, per poder continuar. I el més probable és que ho aconsegueixis, que puguis seguir, peça a peça, la teva feina de construir belles imatges.