Que li passa al gos del cul pelat

Mira amb els ulls ben oberts el raig de sol que entra per la finestra. Ample, calent, intens. Olora l'aire. Pura vida. El temps que dura, fins que l'astre queda tapat per la façana de l'edifici del costat, se sent profundament viu. Ha passat més d'una hora. Una hora plena de qualitat de vida: l'escalfor del sol d'hivern sobre la pell és un luxe. No pensa en res més. Practica, sense saber-ho, mindfulness, meditació, i sungazing.

Té la gola seca, una set aguda el fa aixecar, lentament, i s'estira per tonificar el cos. Camina fins al menjador i beu aigua. El líquid li proporciona un benestar immediat. La culminació del desig, l'aigua caient gola avall, fresca, alliberadora, plena d'energia. Amb els llavis encara mullats surt al balcó, i nota la brisa a la cara. Els ocells a les antenes el fan aturar el pas, i es queda estàtic, observant-los. Mouen les ales, enturrufant les plomes, i s'agiten. Piquen les potes amb el bec, es netegen. Un altre ocell, més gran, de dos colors, passa volant, i la vista se li'n va, i abandona les aus de l'antena. Seu descansat al coixí del terra i reclina el cos fins que troba una postura còmoda.

Els núvols formen dibuixos al cel. Un moviment equilibrat en una peça d'art que ocupa tot el que la vista pot acollir. És difícil que hi hagi res més bonic i harmònic. I sense control sobre el temps mira i remira les formes que es fan i desfan, fins que els més grisos, plens de pluja, tapen completament el cel i refresca. Entra dins del pis i menja. Té gana.

Han passat les hores i arriba el vespre. Ha estat un gran dia. Se sent absolutament en pau, i li surt un sospir que l'alleugereix de les cabòries dels dies passats. Només una cosa l'hi ha fet avui donar voltes al cap: potser ha de demanar hora al veterinari, que li deu passar al gos del cul pelat, que no ha menjat en tot el dia?