ON TU VAGIS

 

Com ho veus? La Greta li preguntava això al Jofre cada dia. Cada cop que passaven per davant de les grans pantalles. Com per no veure-les, li responia ell. No, no, que com veus la idea, li aclaria ella.

Ja sabia de què li parlava i se li estaven esgotant totes les esperances que es descuidés. Des d'abans que comencessin les proves finals del curs, que li repetia. Les grans imatges de la plaça no permetien que la Greta se n'oblidés. Ben al contrari, les seves expectatives anaven augmentant, i res podia esborrar-li les ganes.

Ja saps com ho veig. Això li responia el Jofre els dilluns, dimecres i divendres. Dimarts i dijous li recordava el que pensava: Un caprici de gent rica, i un viatge que podia trasbalsar-li la vida ben segur. I ella el sentia, però no l'escoltava. Li deia, corre, que vull arribar a casa d'hora, que tinc gana.

A la seva habitació remirava a les nits els hologrames amb les aventures que podia viure. A l'edat mitjana, a l'antiga Roma, a l'Egipte dels faraons. A un palau, als carrerons de la Barcelona de la ciutadella o al port noruec on estava a punt d'arribar un vaixell viking. I s'adormia pensant i somiant.

L'últim dia del trimestre va fer la reserva i ni tan sols li va dir al Jofre. El viatge començaria a finals del juny. Podia escollir: fer-ho des de la seva habitació, o utilitzar les instal·lacions de l'agència de viatges. Casa seva la condicionarien de manera que no li faltés de res. Alimentada, neta, i amb control. Un control seguit i segur, li havien recalcat un munt de vegades. Seguit i segur. Eren les paraules que volia recordar per dir-li al noi, i a la seva mare, perquè no patissin.

No en coneixia ningú personalment, però ja havia sentit a parlar de més d'un centenar de persones que havien viatjat al passat gràcies a un Perceptor Sensorial. I cap incidència. Zero incidències. Ni pel viatger estàtic ni pel treballador de l'Agència de Viatges, que era qui realment marxava.

Que tenia por? Doncs sí, una mica sí. Ho havia mirat tot un munt de vegades. Les imatges i la informació voleiaven per la seva cambra gairebé sempre, i la seva obsessió creixia dia rere dia.

En Jofre li deia que ella potser no corria cap risc, però el viatger real sí. Els paràsits, bacteris i virus de l'època a on viatjava, i també les maneres de comportar-se, els costums, tot això podia fer-li mal. I la Greta, que no volia trobar res que li trenqués la il·lusió, es defensava: van medicats i estan entrenats. 

Dos dies abans d’iniciar la vivència havia d'acudir al Centre Mèdic perquè l'inserissin el circuit integrat. A la mateixa data coneixeria a la seva Perceptora Sensorial, i, igual que a ella li col·locarien el xip, per mantenir-les connectades vint-i-quatre hores, sense pausa, cada dia mentre durés l'aventura. Havia de ser una persona jove i anàloga en costums i hàbits. Les percepcions que pogués tenir de tot el que veuria havien de ser semblants a les que hauria sentit ella mateixa, perquè serien totes dues les que les experimentarien. La Greta des de la seva cambra, en estat aparent d'inconsciència. La Perceptora Sensorial, sense nom, per no veure-la com una persona sinó com una eina, des del lloc i a l'època que hagués escollit la viatgera.

Passarien tot un dia fent proves per estalviar-se qualsevol anomalia, una vegada comencés tot. Si anava com calia, sentiria el seu fred, la seva gana, el seu plaer, la seva felicitat, por o angoixa. Les olors i sabors. Veuria pels seus ulls i tocaria per la seva pell. Tots els sentits de la treballadora al seu servei.

Somies molt, li diu el Jofre. I la Greta, ja farta, el mira de gairell, i li diu que somia molt i vol que deixi de ser un somni. Estàs mort, tu, hauries de somiar també. El noi, enfadat, contesta, potser la mort té més emoció que no la vida. El Jofre té un mal dia.

També s'havia començat a llegir la lletra petita. En cas de malestar no suportable, malaltia greu o mort del sensor el xip deixaria d'emetre i es desconnectaria. La Greta es despertaria en no més d'un segon. Si això no passava, l'agència no es faria responsable, amb la possibilitat de cobrar una indemnització si... Va deixar el text, distreta, pensant a escollir el lloc i època a on aniria.

No et fa ni una mica de llàstima la Perceptora Sensorial? No siguis burro, no passarà res dolent, està tot controlat. Porten ja tres anys sense cap problema, no siguis el pot de la pega.

Divendres van anar a casa seva, van connectar els aparells i ho van deixar tot preparat per l'inici del viatge.

Senyora Peronella, no s'amoïni, la seva filla estarà bé. En Jofre menteix per no amoïnar-la. Té un pes al pit, com si els seus òrgans l'avisessin d'alguna cosa.

La dona pensa que els joves no en tenen mai prou. La seva filla ho vol conèixer tot, saber-ho tot, viure-ho tot. I potser no cal, a poc a poc, amor, descobrir lentament li dona encant a la vida.

Totes dues estan adormides. La Perceptora Sensorial ha tingut un dia molt atrafegat. Va aparèixer al costat del Palau Comunal de Siena, que encara no està acabat. L'olor era nauseabunda, però les emocions que ha experimentat la Greta són increïbles.

Ha menjat fruita d'un mercader que xiulava mentre la col·locava, peça a peça, sobre un carro. La gent del voltant caminava lentament, hi havia nens i nenes jugant, molt petits. D'altres més grans ajudaven als homes. Anaven bruts, el terra és infecte, i va veure com una dona s'aturava, obria les cames sota una gran i llarga faldilla, i deixava anar l'orina. 

Quan es desperta se sent torbada per tot el que va veure. Extasiada, també podria dir, per les descobertes. Li agrada molt la història, i ara es troba endins.

Comença un dia dur. Han de travessar, amb el carro, per corriols de difícil accés, els turons que separen Siena i Florència. Poden ser tres o quatre dies i la Perceptora Sensorial ha parlat amb un comerciant desdentat perquè la guiï pels camins.

A la Greta li venen al cap records d'altres viatges, creu pensar que ja el coneix, al mercader. Pot ser que la seva imaginació li fa una mala jugada, però s'adona que no capta només les sensacions de la treballadora. Recorda unes abraçades d'un pare que no ha tingut mai. Es treu del cap aquestes cabòries, i prova de tornar al viatge i gaudir tant com pugui.

La jove de tant en tant torna al seu propi pensament. Hi ha parts del cervell, el raonament i la memòria, que no tenen connexió amb la treballadora. Ni l'una ni l'altra tenen accés. Li costa, però, separar-se de la ment de la seva Perceptora Sensorial. Potser no li va quedar clara alguna cosa de tota la tirallonga d'explicacions sobre el desenvolupament de l'experiència. No sap que és, però hi ha alguna cosa estranya. Sent pena per la treballadora, no li és gens fàcil apartar-se d'ella.

Com veus a la Greta? La Peronella li diu al Jofre, tots dos l'estan mirant. La jove està estirada al seu llit, i la seva cara emet petits gestos. Somriu, se sorprèn. Ahir li va caure una llàgrima per la galta, plorava. Tot normal, suposo, li contesta el noi.

Al matí van passar els tècnics de l'agència de viatges per ajustar uns paràmetres, semblaven confosos, i la mare de la noia va quedar-se amoïnada.

Estan viatjant a Florència. El mercader va neguitós, i li ha dit a la Perceptora Sensorial que potser millor tornar a Siena, les guerres contínues fan perillós el viatge. Però li han comunicat de l'agència que tot està contractat, i que no cal cancel·lar la ruta, les possibilitats de trobar-se problemes són molt minses. I van fent camí. A la treballadora li fa mal l'esquena, i té una petita ferida al turmell, d'una caiguda. La Greta es ressent, i la seva cara fa de tant en tant un gest de dolor.

Han passat dotze hores des de la sortida, al matí, però el mercader no vol descansar encara. La seva intenció és sortir aviat d'aquella senda, força exposada. La guerra és molt a prop.

Alguna cosa falla. El tècnic de l'empresa ha aparegut de sobte al domicili. Les petites incidències es resolen habitualment sense desplaçaments, però aquesta vegada no troben el remei, li diu a la Peronella, que, espantada, seu al llit, s'està marejant. No poden desconnectar una noia de l'altra. El xip s'ha mogut, i ha envaït l'hipocamp. La Greta no vol deslligar-se, sembla que ha fet lligams afectius, i el seu cervell cada vegada té més connexions enllaçades a les de la Perceptora Sensorial. Les energies totes dues estan fusionades i ja no depenen del circuit integrat.

El mercader és mort. Li han separat, amb un cop precís al seu coll, el cap del cos. Uns segons abans havia aparegut un grup d'homes a cavall, molt violents, amb grans i pesades espases amb les quals colpeixen el carro, i tallen les brides de la mula. La jove s'ha amagat sota les rodes, tremolant i pregant per no ser vista. La Greta està espantada, però no pensa perdre el contacte. Ha de fer esforços per continuar unida, s'esgota, però no vol perdre-la. Potser sí que hi ha un error en el procés, perquè li commou profundament el patiment de la seva companya de viatge.

L'espasa de bronze cau sobre la Perceptora Sensorial, i una ferida a l'abdomen fa que la sang surti a borbollons. No triga més de deu segons a perdre la vida.

Ha estat dolorós, molt dolorós, però breu, molt breu. I després, la calma, una estona d'absoluta calma, pau. Estic morta, ella és morta, jo estic morta? La Greta ha vist escenes de la infància de la noia, els seus pares, petons, jocs al llac, i, ja d'adolescent, pena, por, conduïda a empentes i separada de la família.

Passa tota la seva vida, la veu en imatges, i ara la foscor, un buit immens que va convertint-se en llum i vida. Llum i vida, i altres vides. No hi ha altra paraula per descriure-ho. Vides. La Greta sent l'energia de la noia, una energia poderosa, i al seu voltant altres focus, semblants a astres lluminosos. Entren i surten en pocs minuts. Entren uns, i d'altres surten, en un espai delimitat pel no-res. Ella mateixa l'abandona, i transita fins a reposar dins un organisme que l'acull.

La Greta no pot saber el temps transcorregut. Potser ha estat un minut, o potser mil anys. Ja no hi ha records, tot és buit i verge. La Perceptora Sensorial ha desaparegut, no hi és, però, així i tot, la sent present. Un nou ens és el portador. Té sensacions diferents i no pot entendre moltes d'elles. No veu, ni sent, ni toca, però sap el que hi ha al seu voltant. Una percepció química li transmet la informació a aquest ésser, i la noia capta coneixements i fins i tot idees i conceptes abstrusos. Tan dissemblants i tan iguals. Una entitat amb vida, en un punt a l'espai, en un món a noranta mil anys llum del nostre.

Necessita que passi molt de temps per assimilar-ho tot. Sap que és espectadora d'un fet extraordinari i no vol desconnectar, però està profundament exhausta, i ja no pot més. . Pensa en la seva mare i en el Jofre, en el seu cos inert al jaç, i, amb aquesta reflexió, dorm.

La Peronella plora asseguda als peus del llit. Els metges controlen les constants vitals a la Greta, i tot bé, però es troba en un estat de coma. Han perdut tot els controls sobre el cervell de la jove. El xip de la Perceptora Sensorial ha deixat d'emetre fa moltes hores, ja no tenen accés als seus pensaments, i estan desesperats.

El Jofre ha arribat fa una estona i seu al costat de la mare, li agafa la mà i mira de consolar-la, tot i que no sap com fer-ho. Ell mateix pensa que l'ha perdut i es penedeix cada minut per no haver-la aturat.

La boca de la Greta s'obre en un gran badall, i desclou els ulls. Heu estat aquí sempre? Els veu asseguts al seu costat, plorosos, i no sap que passa. Tots dos es queden bocabadats i quasi es riuen d'ells mateixos, pel patiment innecessari. La noia sembla trasbalsada, però el seu parlar és el de sempre, com si hagués fet una bona migdiada.

Li ho vol explicar tot al Jofre, com fa sempre, però esperarà a quedar-se sols. És el seu cabàs de vida, a on guarda totes les seves experiències i els seus pensaments abstractes. Quanta raó tenia, li diu a cau d'orella. No veu el moment en què pugui contar-li la fatalitat de la jove al passat, el dolor per la pèrdua, i també l'intens sentiment que li provoca conèixer el destí de la seva essència.

Vol ser molt cauta a l'hora de fer entendre tot el que ha passat. Dubta molt de la qualitat ètica, tal com li deia el Jofre, dels integrants de l’agència. Té por que enviïn a una mort segura als perceptors sensorials, per tal d'oferir viatges, de vacances, a conèixer que hi ha després de la mort.